La caça de l’home

La caça de l’home és una d’aquelles pel·lícules que quan la veus per primera vegada et provoca un fort impacte que remou estómac i consciència, i que quan la tornes a veure et sorprèn per la seva capacitat de perdurar en el temps sense que la seva força dramàtica i la seva crítica escarnissada decaiguin. Dirigida per Arthur Penn el 1966 (director reconegut especialment per El miracle d’Anna Sullivan i Bonny and Clyde), es pot dir que és filla del seu temps, dels revolucionaris anys 60.

La història comença quan el delinqüent Bubber Reeves (Robert Redford) s’escapa de la presó, fet que sense que s’ho pugui imaginar, trastoca la vida dels habitants del seu poble natal fins a un punt insospitat. Es tracta d’una petita localitat de Texas, de l’Amèrica profunda, on no hi passa res d’excitant i on la gent viu una vida mediocre en aparença, però on les relacions que s’hi estableixen són fruit de la frustració, l’enveja, la hipocresia i les ànsies de poder. Es dóna el cas que la dona de Bubber Reeves (Jane Fonda) s’entén amb en Jake (James Fox), fill del magnat local del petroli (E. G. Marshall), i enmig de tot plegat hi ha el xèrif del poble (Marlon Brando), que intenta mantenir l’ordre i la integritat personal enmig d’una espiral de violència psicològica, moral i física desencadenada per la col·lectivitat que, embogida, pretén fer la llei pel seu compte i eliminar en Bubber Reeves.

Arthur Penn fa un retrat àcid de la col·lectivitat i treu el pitjor de la condició humana: mostra la corrupció i la baixesa moral d’un grup de persones infelices i plenes d’odi que no tenen cap respecte per la vida i la llibertat dels altres. És una crítica punyent contra la corrupció política (el magnat intenta en tot moment obtenir favors del xèrif el qual, juntament amb la seva dona interpretada per Angie Dickinson, intenta mantenir-se allunyat del seu poder d’influència). Però sobretot, és una crítica contra la corrupció moral. Una mostra del poder fosc que pot exercir el grup vers l’individu. I en aquest sentit, una crítica a l’ultraconservadurisme i el racisme.

La caça de l’home és un drama potent, amb un bon guió i sobretot amb un repartiment de luxe. Tots els actors interpreten el seu paper amb una gran força dramàtica i amb els trets psicològics admirablement definits. Robert Redford va aconseguir el paper que li donaria popularitat, i tots estan absolutament fantàstics. Ara bé, per sobre de tots, i com si això fos fàcil, destaca la impressionant interpretació de Marlon Brando que, tot i ser més madur que els tres joves protagonistes del triangle amorós, és l’autèntic rebel del poble. Tota una lliçó interpretativa al servei d’una pel·lícula commovedora i fascinant.

6 pensaments sobre “La caça de l’home

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s