La caça de l’home

La caça de l’home és una d’aquelles pel·lícules que quan la veus per primera vegada et provoca un fort impacte que remou estómac i consciència, i que quan la tornes a veure et sorprèn per la seva capacitat de perdurar en el temps sense que la seva força dramàtica i la seva crítica escarnissada decaiguin. Dirigida per Arthur Penn el 1966 (director reconegut especialment per El miracle d’Anna Sullivan i Bonny and Clyde), es pot dir que és filla del seu temps, dels revolucionaris anys 60.

La història comença quan el delinqüent Bubber Reeves (Robert Redford) s’escapa de la presó, fet que sense que s’ho pugui imaginar, trastoca la vida dels habitants del seu poble natal fins a un punt insospitat. Es tracta d’una petita localitat de Texas, de l’Amèrica profunda, on no hi passa res d’excitant i on la gent viu una vida mediocre en aparença, però on les relacions que s’hi estableixen són fruit de la frustració, l’enveja, la hipocresia i les ànsies de poder. Es dóna el cas que la dona de Bubber Reeves (Jane Fonda) s’entén amb en Jake (James Fox), fill del magnat local del petroli (E. G. Marshall), i enmig de tot plegat hi ha el xèrif del poble (Marlon Brando), que intenta mantenir l’ordre i la integritat personal enmig d’una espiral de violència psicològica, moral i física desencadenada per la col·lectivitat que, embogida, pretén fer la llei pel seu compte i eliminar en Bubber Reeves.

Arthur Penn fa un retrat àcid de la col·lectivitat i treu el pitjor de la condició humana: mostra la corrupció i la baixesa moral d’un grup de persones infelices i plenes d’odi que no tenen cap respecte per la vida i la llibertat dels altres. És una crítica punyent contra la corrupció política (el magnat intenta en tot moment obtenir favors del xèrif el qual, juntament amb la seva dona interpretada per Angie Dickinson, intenta mantenir-se allunyat del seu poder d’influència). Però sobretot, és una crítica contra la corrupció moral. Una mostra del poder fosc que pot exercir el grup vers l’individu. I en aquest sentit, una crítica a l’ultraconservadurisme i el racisme.

La caça de l’home és un drama potent, amb un bon guió i sobretot amb un repartiment de luxe. Tots els actors interpreten el seu paper amb una gran força dramàtica i amb els trets psicològics admirablement definits. Robert Redford va aconseguir el paper que li donaria popularitat, i tots estan absolutament fantàstics. Ara bé, per sobre de tots, i com si això fos fàcil, destaca la impressionant interpretació de Marlon Brando que, tot i ser més madur que els tres joves protagonistes del triangle amorós, és l’autèntic rebel del poble. Tota una lliçó interpretativa al servei d’una pel·lícula commovedora i fascinant.

La conspiració

La primera vegada que vaig sentir parlar de La conspiració, drama històric sobre l’assassinat d’Abraham Lincoln, va ser veient-ne el tràiler promocional al cinema. Les imatges em van fer molt bona pinta, és a dir, una bona impressió, tècnicament parlant. El tema? La veritat, no m’interessava especialment, ja que a vegades penso que amb el cinema nord-americà patim una saturació abusiva dels seus temes recurrents (els seus presidents i la Casa Blanca, l’FBI, la CIA…). Però quan vaig veure que el director era el gran Robert Redford, els meus prejudicis van cedir, ho reconec. Redford té una filmografia com a director molt interessant (Gente corriente o Quiz show són per mi molt bons films) i és prou conegut per tenir unes idees polítiques diguem-ne progressistes, així que vaig trobar interessant veure què oferia en la seva nova pel·lícula.

La conspiració se centra en el judici militar que es va fer contra Mary Surratt, l’única dona acusada de conspirar contra el president dels EEUU Abraham Lincoln i de participar en la planificació del seu assassinat, així com del vicepresident i el secretari d’estat, l’any 1865, poc temps abans de finalitzar la Guerra Civil Americana. Surratt era propietària d’una pensió, en la qual els conspiradors van reunir-se de forma secreta per organitzar el complot. Entre aquestes persones hi havia el seu fill John Surratt, que va poder fugir, l’autor material del crim, l’actor de teatre John Wilkes Booth, i les altres persones que, com ella, van ser sentenciades a mort. Mary Surratt es va convertir en la primera dona executada pel govern federal dels Estats Units.

La història se centra en el personatge d’aquesta dona i en la relació que estableix amb el seu advocat defensor, Frederick Aiken, un jove soldat del bàndol unionista, acabat de tornar del front de guerra contra els confederats. Aquest advocat es troba davant la difícil decisió de defensar els drets de l’acusada davant la justícia, una dona del sud confederat, una dona que pertany al bàndol contra el que ha lluitat i que està a punt de declarar-se perdedor de la guerra.

En un moment polític convuls i ple de tensions com aquest, i sota el shock que suposa l’assassinat del president, el judici està al punt de mira de tota la societat, i les pressions i les ganes de venjança es respiren en l’ambient. Pot, en aquestes circumstàncies, fer-se un judici just? 

Més enllà de pretendre explicar la veritat sobre els fets històrics, el que és interessant del film són dos punts. Per una banda, el plantejament del dilema ètic en què es troba l’advocat, que s’esforça per distanciar-se dels prejudicis i els sentiments més viscerals per tal de poder oferir una defensa justa a l’acusada. En aquest sentit, veure com el protagonista s’enfronta a un dilema moral d’aquesta magnitud em recorda molt a Quiz show, i ho trobo curiós. Per altra banda, la instrumentalització política del cas, des del propi govern, fa que ens adonem de com poc canvien les coses en la política i al llarg de la història (ho veiem a En el nom del pare, o Salvador, per citar només un parell d’exemples també portats al cinema). Robert Redford convida a reflexionar-hi des del nostre present.

Es tracta, en definitiva, d’una pel·lícula sòbria, ben interpretada i ben dirigida. Destaca, especialment, per aconseguir una recreació històrica molt elaborada, amb una ambientació excel·lent (només cal comparar les imatges del film amb les fotografies reals) i un important treball de documentació.