En record del mestre Gene Kelly

El passat 23 d’agost es cumplien cent anys del naixement de Gene Kelly, i aquest fet és una excusa perfecta per recordar la carrera d’aquest artista tan excepcional i pel qual sempre he sentit una grandíssima admiració. Gene Kelly era l’optimisme personificat, tant en el seu somriure omnipresent com en els moviments de les seves coreografies, i irradiava una energia i una bellesa tan magnètics que dècades després encara el fan insubstituïble. L’època daurada del cinema musical porta el seu nom, al costat del mític Fred Astaire, però tan sols per l’obra mestra Cantant sota la pluja (de la qual, per cert, es compleixen 60 anys), es pot dir que Kelly ocupa una pàgina en la història del cinema més enllà del gènere.

Gene Kelly era un artista polifacètic, un tot terreny: era actor, cantant, ballarí, coreògraf, productor i director, i és increible veure com va excel·lir en pràcticament tot. Provinent de l’escena teatral de Broadway, va debutar a Hollywood amb Per mi i la meva noia (1942) al costat de Judy Garland, actriu a la qual admirava i amb qui va coincidir en més d’una ocasió. De fet, al llarg de la seva carrera, Gene Kelly sovint va treballar més d’una vegada amb altres cineastes i estrelles del musical i la dansa. Per posar només uns exemples: amb Vincente Minnelli, qui el va dirigir en El pirata (1948), Brigadoon (1954) o el clàssic Un americà a París (1951); amb Frank Sinatra (Llevant àncores, 1945; Porta’m al partit, 1949; Un dia a Nova York, 1949); amb la ballarina Cyd Charisse (Cantant sota la pluja, 1952; Sempre fa bon temps, 1955…) o amb Stanley Donen, amb el qual va fer el salt a la direcció i va codirigir les mítiques Un dia a Nova York i Cantant sota la pluja.

Gene Kelly tenia un estil propi, una manera de ballar atlètica i plena de força que aportava una frescor trencadora a la pantalla. Juntament amb la creació de coreografies enginyoses i amb un gran sentit del ritme (mai ningú m’ha fet apreciar tant el claqué com ell!), va demostrar un talent únic pel ball.

Kelly ens ha regalat moments musicals extraordinaris, així com també comèdies excel·lents (en una ocasió va dir que pensar que els musicals mereixen menys consideració que els drames és el mateix tipus d’esnobisme que considerar les comèdies menors que els drames). I ja que estem d’aniversari, recordarem Cantant sota la pluja amb un dels seus millors números, aquell en què un professor de veu intenta ensenyar dicció a l’actor que interpreta Kelly perquè pugui adaptar-se al pas del cinema mut al sonor. Genial.

10 pensaments sobre “En record del mestre Gene Kelly

  1. Moltes gràcies, Marta! Aquesta és una pel·lícula mítica a casa meva. Va ser la primera que vam gravar en vídeo i ens la miràvem dia i nit. El meu germà, que devia rondar els 3 anys, la va batejar amb el nom de “Hanty Woks”. No em preguntis perquè. Ha estat un misteri tota la vida. Però des d’aleshores, a casa sempre hem dit “Guaita, avui fan Hanty Woks!”. I ens entenem tots.

  2. Com m’agradava Gene Kelly i cantant sota la pluja!!! Jo també la tenia gravada en vídeo, i me la vaig mirar cinquanta-mil vegades!!! Un dia al cole, el profe ens va preguntar qui era el nostre ídol, i quan em va tocar el torn, vaig dir: Gene Kelly. Fantàstic! Un gran article!!!

  3. Les amigues del bloc “la màgia del setè art” (lamagiadelseteart.blogspot.com) van convocar a través del seu post del 4 de setembre (“1ª edició del Catcrítica”) un concurs de crítiques en català per promocionar els blocs de cinema en el nostre idioma. Em sembla una iniciativa simpàtica i jo hi participo però es veu que no tenen més concursants i si no n’aconseguim un parell més se suspendrà. T’animes? Pots animar algú més? Per presentar els textos hi ha temps fins el 4 de novembre; enviar a l’adreça de correu laura21.lluna@gmail.com .

    Gràcies anticipades.

    Ricard.

    P.S. No sé quin problema hi pot haver amb blogger… Ja em diràs si t’hi continues trobant.

    • Hola Ricard!
      No entenc per què però no hi ha manera que pugui deixar un comentari al teu blog, no ho entenc! Ho he provat amb diferents navegadors i en totes les opcions que et deixa per escriure comentaris… ha estat impossible!

      Aquesta iniciativa que em comentes sembla molt interessant, la veritat sigui dita, jo trobo molt a faltar blocs de cinema escrits en català. M’hi posaré en contacte, merci!

      Una abraçada,
      Marta

      PD Ningú més t’ha comentat que tingui problemes de fer comentaris al teu bloc??

      bloc??

  4. No sé quins problemes hi poden haver. Per si això hi tingués a veure, et diré que el correu electrònic que assenyalo quan et comento (ricard.fuste.sole@hotmail.com) no és el mateix que està vinculat al bloc, que és fustejover@hotmail.com.

    Potser s’arregli sol, de vegades passa…

    Una abraçada i gràcies per tot,

    Ricard.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s