No hi ha res més oportú que passar les vacances a la ciutat de Bruges i tenir l’oportunitat de veure, al cap de pocs dies, una pel·lícula filmada en aquesta ciutat tant especial, a la Filmoteca de Catalunya, dins del cicle Una ciutat, un film.
In Bruges és un film de l’any 2008, firmat per Martin McDonagh, que com el seu títol deixa entreveure té aquesta ciutat flamenca com a protagonista destacada. No només perquè és allà on està rodat aquest thriller còmico-dramàtic, sinó perquè la ciutat medieval més ben conservada de Bèlgica és omnipresent en el guió i la trama de la pel·lícula d’una manera ben sorprenent.
Dos sicaris irlandesos han dut a terme a Londres un cop que ha acabat malament de forma inesperada, i són enviats a Bruges per Harry, el seu cap mafiós, perquè s’hi amaguin durant uns dies fins que rebin la seva trucada amb noves ordres. Així és com Ray (Colin Farrell) i Ken (Brendan Gleeson) han de compartir una habitació en un hostal i esperar pacientment. Les actituds oposades que els dos companys tenen davant la situació és un punt que dóna molt de joc en el guió i que permet veure la química que hi ha entre els dos actors. En Ray no entén per què s’han hagut d’amagar a Bruges, una ciutat que ni sabia que existia, està fastiguejat i només desitja tornar a Dublin. En Ken, en canvi, més resignat, està disposat a prendre-s’ho amb calma i aprofitar el temps fent turisme.
La ciutat passa a primer pla amb originalitat gràcies al guió tan rodó escrit pel mateix director que ens regala converses a vegades divertides, hilarants, surrealistes o dramàtiques. En efecte, els protagonistes visiten museus, passegen en barca pels canals, seuen a la terrassa de la Plaça del Mercat, pugen a la torre Belfort, descansen al Koningin Astrid Park i, com no, beuen cervesa belga. Fins i tot arriben a conèixer personatges ben peculiars, com un actor nordamericà nan que està rodant una pel·lícula entre els edificis medievals de la ciutat i amb qui estableixen una relació un pèl estranya.
Quan finalment Ken rep la trucada que esperaven d’en Harry (Ralph Fiennes), la situació s’embolica força, perquè l’ordre que rep és ben crítica. A partir d’aleshores, el cap dels dos assassins a sou que fins llavors estava en un segon terme no té més remei que viatjar fins a Bruges per acabar ell mateix amb tot plegat i participar així en el desenllaç trepidant del film.
In Bruges és una pel·lícula de petites dimensions, potser, però ambiciosa amb la història tan curiosa que explica. El seguit de peripècies i despropòsits que viuen els protagonistes, la gran interpretació dels actors i, sobretot, la capacitat del guió per dotar fins al més petit detall d’importància per al tancament de la trama, fan que aquest film inclassificable sigui molt recomanable per passar una bona estona.
sessió doble 
Bona ressenya!
En quant a mi, vaig veure “In Bruges” en DVD, fa tres anys, i em va impactar. Molt recomanable, tot i que reconec que em va agafar d’imprevist el viratge tan brusc que el guió fa cap a la meitat (ho recordo poc, però crec que hi ha una escena diguem-ne al·lucinògena, i a partir d’aquí tot s’embolica). En fi, una comèdia negra, negríssima! Fantàstics els actors, especialment els dos protagonistes, que tenen moltes ocasions per lluir-se. I veure en Ralph sempre és un plaer.
Com a curiositat: el DVD incloïa un extra que era un passeig turístic per Bruges.
Moltes gràcies, Mònica! Totalment d’acord amb el que dius, a mi també em va impactar molt, primer perquè no la coneixia ni n’havia sentit a parlar, i després perquè, com bé dius, és una comèdia molt negra, força bèstia, cosa que la fa delirant i diferent a la majoria.
La veritat és que un punt fort de la peli és veure com el Ralph Fiennes fa un paper diferent als seus habituals (exceptuant a La lista de Schindler, sempre és bo, educat i culte, i aquí és el dolent i l’estrafolari). Molt divertit de veure!
Té un guió brillant, està molt ben interpretada i, malgrat situar l’acció en un lloc tan fotogènic com Bruges, no cedeix a la temptació de la targeta postal. Salutacions.
Hola Ricard! Per mi el centre històric de la ciutat contribueix a donar-li un toc màgic a certes escenes, cosa que fa la pel·lícula especial.
M’alegro de veure que un cop més coincidim. Una abraçada.
No sé si m’agrada més el guió de la pel·lícula, o la detallada crònica/crítica que has fet, encara que sé que parties amb avantatge, mentre jo la veia a la Filmoteca, tu estaves IN BRUGES. El Colin Farrell i el Ralph Fiennes, fan una gran interpretació, però la de Brendan Gleeson, és magistral.
Gràcies, gràcies, he he! La veritat és que té una gràcia especial haver vist la pel·lícula tenint molt recent el record de la ciutat.
Sí, a mi també em va encantar especialment el Brendan Gleeson, és un gran actor.
Ja sé que el comentari no ha d’anar aquí, però feia molts dies que no entrava al bloc. M’ha agradat llegir l’entrevista que et van fer com a blocaire cinèfila i en les respostes recordar l’apassionada cinèfila companya de feina i de dinars. Una abraçada.
Moltes gràcies, Pep! Per mi les converses amb tu han estat sempre un plaer, ja ho saps, ja siguin de cinema o de qualsevol altre tema. Quina alegria llegir-te pel bloc, espero que aviat ens veiem i fem plegats un dinar amb la resta de companys, així ens posem al dia!
Una abraçada,
Marta